De ben jove la vocació va néixer amb el Jazz i la música Pop, músiques que encara ara escolto i toco sovint. No obstant això, el coneixement musical el vaig desenvolupar mitjançant el piano a través del repertori clàssic i romàntic.
Al llarg de la meva trajectòria he tingut la sort de topar-me amb músics magnífics que han estat molt generosos i pacients per transmetre’m el goig d’experimentar allò que és indefinible de la música. Miquel Farré a Barcelona, Rádos Ferenc a Budapest, Peter Hollfelder a Würzburg i els meus primers mestres Magda Caballé, M Teresa Segarra i J.M. Martí Aragonés. Tots ells m’han ajudat i els hi agraeixo per sempre el seu mestratge. Però també a tots els meus deixebles i col·legues perquè amb ells també aprenc dia rere dia.
També he pogut experimentar la direcció d’orquestra i col·laborar amb músics d’alt nivell professional com el Mozarteum Quartett Salzburg, la Ural Philharmonic Orchestra o el magnífic flautista i director Bernat Castillejo, per posar tres exemples.
Sempre he sentit la curiositat i la necessitat de conèixer les músiques dels compositors que han construït la cultura musical de la que formo part, tant del passat com del present. Per aquest motiu he realitzat investigacions musicològiques i interpretat compositors com Toldrà, Manén, Taltabull, Oltra o Mompou. M’interessen tots els repertoris en els quals el piano hi té quelcom a dir.
Tot i que no puc pas demostrar-ho, sento que la música té una existència fora de nosaltres. L’únic que fem és treure tot allò que l’amaga i descobrir-la. Quan Plató deia que aprendre és recordar, ens suggeria que la nostra actitud oberta i desperta ens permetria captar allò que en el fons ja sabem però no recordem. En el moment de concebre una música o fer-la néixer a través dels sons, la recuperem per donar-li una dimensió audible i experimentar la seva vibració.
La vibració que ens comunica i ens vincula els uns amb els altres. Aquesta “com-unió” és el veritable sentit de ser músic i d’experimentar la música. Si la comunicació es dóna real i intensa, és tan músic qui transmet el missatge com qui el rep, perquè és aleshores quan es produeix la màgia de dos elements en vibració.
Aquesta és la raó per la que sóc músic.
Ha estat guardonat amb el Premi Fundació Robert Wagner de Würzburg (Alemania, 1992), Premi Fundació Caixa Sabadell (Sabadell, 1996) i el Premi “Mejor Producto Musical en España 2013″ per la Revista Musical Codalario (Madrid, 2013) per l’enregistrament de l’obra completa per a piano de Frederic Mompou i la publicació de l’assaig Frederic Mompou, El eterno recomenzar (La Mà de Guido, 2012).
L’activitat musical d’Adolf Pla s’inicià obtenint diversos premis en concursos d’interpretació nacionals, quan fou seleccionat com a representant espanyol en el Primer Encuentro Internacional de Jóvenes Intérpretes de Europa de JJMM, celebrat a Madrid l’any 1985. Ha fet concerts a la Sala Glinka de San Petersburgo, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Auditori de la Ràdio i Televisió de Luxemburg, Metropolia de Helsinki, Gran Teatro de La Havana, Alltech Fortnight Festival als EEUU, Palacio de Iturbide a México DF, Auditori Nacional de Costa Rica, Festival de Bailú i Festival Internacional de Piano de Nanjing (Xina) entre altres, especialment a l’Amèrica llatina. Ha fet col·laboracions diverses: el Mozarteum Quartett Salzburg, el flautista Bernat Castillejo o el cor Lieder Càmera per posar alguns exemples, i ha dirigit diverses orquestres en concerts o enregistraments: l’Orquesta Municipal de Caracas, Orquesta Nacional de Cámara de Andorra, Orquesta Nacional de Bolivia, Barcino Ensamble o l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.
La seva discografia (La Mà de Guido, Ars Harmònica i Columna Música) inclou força diversitat de compositors: Bach, Schumann, Granados, Mompou, Ricard Lamote de Grignon, Haydn, Bartók, Montsalvatge, entre altres, realitzant també produccions musicals per el Canal Clásico de Vía Digital, Radio Nacional de España, Catalunya Radio, St. Petersburg Radio, TVE, TV3, TV Costa Rica, TV Perú i TV Uruguay.
Ha estat convidat a impartir classes magistrals i conferències en moltes institucions, de les quals podem destacar el Royal College of Music de Londres, Codarts University de Rotterdam, Royal Danish Academy of Music de Copenhague, Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Conservatori Rimsky Korsakov de San Petersburgo, les universitats de Brasília, Costa Rica, Nacional de Chile, Universidad de Transilvania y Kentucky (EEUU) y la Universitat Dosisha de Kyoto al Japó. Mencionar també les col·laboracions fetes amb entitats com Sony Classical Europe, Revista Cultural de l’AECID del Ministerio de Exteriores de Espanya, Catalunya Música, Revista Musical Catalana i Revista Sonograma.
Adolf Pla és doctor en Història de l’Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, professor de piano i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), on ha estat responsable del Departament de Música Clàssica i Contemporània durant el període 2017-2022. És col·laborador i director artístic del Concurs de Joves Intèrprets de piano de Catalunya.